L’Acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea: què és, què pot canviar i què cal saber abans del referèndum

Què ha passat exactament?

El 19 d’octubre de 2026 es va signar a Brussel·les l’Acord d’associació. El comunicat del Govern identifica Xavier Espot, cap de Govern d’Andorra, Luca Beccari, ministre d’Afers Exteriors de San Marino, i Maroš Šefčovič, comissari europeu, com a signataris de l’Acord. Landry Riba, secretari d’Estat per a les relacions amb la UE, va acompanyar la delegació andorrana. No s’ha de confondre aquest acte amb la signatura separada de modificacions tècniques dels acords monetaris, en què va participar el comissari Valdis Dombrovskis. Govern, 19-10-2026.

La negociació havia acabat el desembre de 2023; la signatura arriba després dels treballs institucionals i jurídics posteriors. Signar no és ratificar ni fer entrar en vigor. El Govern afirma expressament que aquesta signatura no implica l’entrada en vigor ni l’aplicació provisional a Andorra. Per tant, ni les persones ni les empreses poden donar per activats, només per aquest acte, els drets d’accés al mercat descrits al text. Consell de la UE, antecedents i passos següents; Govern, efectes de la signatura.

Cal distingir dues notícies compatibles: el Consell de la UE va autoritzar al juliol la signatura i l’aplicació provisional, però una autorització no demostra que aquesta aplicació hagi començat a Andorra. L’article 112 del text estableix condicions i permet avançar separadament amb cada estat associat. La situació de San Marino no determina, per si sola, la d’Andorra. Acord marc, art. 112.

Què és l’Acord d’associació amb la Unió Europea?

És un tractat per participar en un mercat interior ampliat amb regles comunes. El nucli són quatre llibertats: circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. «Mercat interior» vol dir un espai amb normes compartides per reduir obstacles als intercanvis; no vol dir que qualsevol activitat quedi lliure de requisits. El text conté un marc comú i protocols i annexos específics per a Andorra i San Marino. Acord marc, arts. 1, 6–28.

Associació no és adhesió a la UE. No converteix Andorra en un estat membre ni atribueix automàticament la ciutadania europea als seus nacionals. És un model d’integració econòmica adaptat a la seva dimensió i situació, amb cooperació en recerca, educació, política social i altres àmbits. Cada efecte depèn de la disposició concreta, de les excepcions i dels períodes transitoris. Consell de la UE, elements principals; arts. 64–67.

Tampoc no agrupa en un sol acte tots els vincles amb Europa. L’ús de l’euro, les fronteres i els convenis internacionals vigents disposen d’instruments propis. No és correcte anunciar que aquest tractat farà desaparèixer automàticament tots els controls fronterers. Acord monetari, art. 1; arts. 1 i 6–13.

Quins passos falten perquè entri en vigor?

A la data de consulta, 3 de novembre de 2026, l’observatori legislatiu europeu situa l’expedient 2024/0101(NLE) en fase preparatòria del Parlament. El consentiment europeu està pendent. La resolució del febrer de 2026 és un informe intermedi, no el consentiment definitiu. L’expedient indica una data orientativa de ple del 18 de gener de 2027: és una previsió de tramitació, no una aprovació ni una data d’entrada en vigor. OEIL, estat i previsions; resolució intermèdia.

L’itinerari anunciat pel Govern és el següent: consentiment del Parlament Europeu; referèndum a Andorra; i, només si el resultat és favorable, presentació al Consell General perquè l’aprovi amb dos terços dels seus membres. El Consell de la Unió Europea també ha de completar la conclusió formal en l’àmbit de la UE. El Consell de la UE qualifica el tractat de mixt: l’entrada en vigor completa requereix els procediments de ratificació, conclusió o aprovació de les parts, inclosos els estats membres segons els seus requisits. Una signatura i una votació europea no són suficients. itinerari andorrà; naturalesa mixta i passos següents; art. 112.1.

El referèndum és consultiu per la seva naturalesa jurídica. El compromís de respectar-ne políticament el resultat no el converteix en una ratificació automàtica ni substitueix la votació parlamentària. L’article 76 de la Constitució regula la proposta del cap de Govern als coprínceps, amb l’acord de la majoria del Consell. La Llei 44/2022 desenvolupa la consulta; la data i la pregunta requereixen l’acord previst als articles 76–77. La majoria de dos terços per atribuir competències a organitzacions internacionals correspon a l’article 65 de la Constitució. Són decisions diferents. Constitució, arts. 65 i 76; Llei 44/2022, arts. 76–78.

Les fonts contrastades no confirmen cap data per al referèndum. El Govern vincula el calendari a la tramitació europea i a les eleccions generals previstes per a la primavera de 2027. És un context polític anunciat, no una convocatòria electoral ni una promesa de vigència el 2027. Una eventual aplicació provisional té condicions pròpies; no permet assegurar que tots els annexos s’aplicarien alhora. Govern, calendari; art. 112.2–3 i 7.

Com podria afectar la ciutadania?

Treball. El marc preveu mobilitat i no-discriminació dins del seu àmbit, amb excepcions i adaptacions. Avui no atorga un permís universal per treballar en qualsevol país europeu. Cal distingir entre nacionalitat andorrana, nacionalitat d’un estat membre i residència a Andorra: no són situacions equivalents. En una professió regulada, a més de complir les condicions de residència, pot caldre el reconeixement de la qualificació. arts. 5, 14 i 16; annex V; annex VIII, adaptació de la Directiva 2004/38.

Estudis i títols. L’Acord preveu cooperació educativa i reconeixement de qualificacions professionals. Aquest reconeixement permet examinar l’accés a una professió; no és una homologació acadèmica universal. L’annex VII incorpora la Directiva 2005/36 amb adaptacions i un termini de tres anys per a les disposicions que s’hi indiquen. La participació en programes europeus exigeix les condicions i les decisions corresponents: no s’ha de prometre cap beca ni plaça universitària automàtica. annex VII, capítol 1, punt 1; arts. 64–67.

Sanitat i seguretat social. Coordinar sistemes vol dir establir quina legislació cobreix una persona, com es tenen en compte els períodes cotitzats i com s’articulen determinades prestacions entre països. No equival a substituir la CASS per un sistema europeu únic ni a garantir assistència gratuïta i il·limitada a tota la UE. Avui cal comprovar la cobertura individual, la normativa andorrana i els convenis aplicables; els drets futurs exigirien l’aplicació de les disposicions pertinents. art. 15; annex VI, reglaments 883/2004 i 987/2009; Llei 17/2008, sistema de seguretat social.

Pensions i ajuts. La coordinació prevista pot permetre sumar períodes d’assegurança per examinar drets, sense convertir-los en una pensió única del mateix import a tots els països. Les prestacions no contributives i els ajuts no segueixen necessàriament la mateixa regla que una pensió contributiva. L’annex VI identifica expressament prestacions andorranes en l’adaptació de l’annex X del Reglament 883/2004 i preveu transicions. Cal revisar cada prestació, residència i condició, no anunciar que totes es perdran o es podran exportar. annex VI, capítol 1, punt 1, lletres c i e.

Exemple il·lustratiu: una persona que hagi treballat a Andorra i després a França no hauria de calcular la jubilació futura sumant salaris i aplicant una «pensió europea». Hauria de comprovar els períodes coberts i la legislació de cada sistema, primer segons els instruments aplicables actualment i, si escau en el futur, segons la coordinació de l’Acord. L’exemple explica el mètode; no reconeix cap dret individual.

Com podria afectar les empreses i els autònoms?

L’accés a un mercat més ampli pot reduir determinats obstacles, però exigeix complir les regles que el fan possible. En les mercaderies cal revisar el producte, la normativa tècnica i els controls aplicables. En els serveis cal distingir entre establiment, prestació transfronterera i sectors amb règims especials. Una empresa constituïda a Andorra no obté, amb la signatura, una autorització general per operar sense tràmits arreu d’Europa. arts. 6–13, 17–26; annex VIII, Directiva 2006/123 adaptada.

L’adaptació també pot comportar documentació, procediments interns, protecció del consumidor i compliment de la normativa sectorial. Les normes de competència limiten els acords restrictius i els abusos de posició dominant; les relatives als ajuts d’estat condicionen determinats avantatges públics per a empreses. No s’ha de confondre aquesta categoria amb el conjunt dels ajuts socials a les persones. arts. 38–47 i 56.

Els serveis financers tenen un accés gradual condicionat a l’avaluació dels marcs de regulació i supervisió. No és un «passaport» bancari immediat. Els períodes transitoris d’uns sectors tampoc no serveixen per calcular els dels altres. Comissió, serveis financers; Consell de la UE, avaluació supervisora.

Exemple il·lustratiu: un petit fabricant que vulgui vendre a un nou client europeu hauria d’identificar les exigències del producte i la data aplicable al seu sector. Un professional que es vulgui establir en un altre país hauria de comprovar les qualificacions i les autoritzacions. No són resultats garantits ni pressupostos de costos.

A efectes pràctics, convé separar la revisió de la constitució i l’estructura de la societat, el compliment sectorial i la comptabilitat de l’activitat. Aquests enllaços expliquen serveis; no acrediten la normativa ni les xifres.

Què passaria amb els impostos?

La signatura no canvia per si sola els tipus de l’IRPF, de l’impost sobre societats ni de l’IGI. Aquests impostos continuen regint-se per les lleis andorranes. L’IRPF grava la renda de les persones físiques; societats, la de les persones jurídiques; i l’IGI, el consum mitjançant operacions i importacions subjectes. Les disposicions consultades no fonamenten l’anunci d’una substitució automàtica de l’IGI per l’IVA d’un país veí. Llei 5/2014, arts. 1–4; Llei 95/2010, arts. 1–4; Llei 11/2012, arts. 1–4.

L’autonomia fiscal no significa absència de compromisos. L’article 63 preveu bona governança fiscal, transparència, intercanvi d’informació i cooperació contra pràctiques perjudicials; també cal examinar les regles de no-discriminació i competència. Per això, dir que «no harmonitza automàticament els tipus» és més precís que afirmar que el text no tracta cap qüestió fiscal. Els tributs s’estableixen per llei d’acord amb l’article 37 de la Constitució. arts. 10 i 63; art. 37.

No reproduïm tipus, mínims ni deduccions: podrien canviar per la legislació nacional i no demostren cap efecte de l’Acord. Una persona pot tenir obligacions transfrontereres per la residència fiscal o l’activitat encara que no hi hagi associació. Per planificar un cas, convé separar aquests fets de qualsevol escenari futur; la pàgina de fiscalitat a Andorra és un enllaç orientatiu, no una font normativa d’aquesta guia.

Què passaria amb la residència i la immigració?

Avui no s’ha de demanar una autorització donant per fet que la signatura ha eliminat els requisits andorrans. La Llei 9/2012 i les seves reformes continuen sent la referència nacional que cal contrastar en cada expedient. La reforma de 2026 conté un règim transitori específic per a les sol·licituds de residència i treball per compte propi i de residència sense activitat lucrativa presentades abans de la seva aprovació. La data de presentació importa; no s’ha d’aplicar sense més una xifra actual a un expedient anterior. Llei 9/2012, text refós 17; Llei 2/2026, disposició transitòria segona.

De cara al futur, l’annex VIII manté permisos i regula adaptacions quantitatives per a nacionals dels estats membres. No són quotes il·limitades fixades unilateralment: el text conté fórmules, categories i excepcions, incloses les situacions d’estudiants i familiars. El Protocol d’Andorra preveu una transició de dos anys per a determinades restriccions d’entrada, residència i ocupació. annex VIII, adaptacions I–V; arts. 32–34.

Hi ha, a més, un matís que impedeix afirmar que la signatura no té cap rellevància jurídica: l’article 33 del Protocol formula una prohibició de noves restriccions des de la data de signatura. Aquesta clàusula no s’ha de confondre amb l’activació general de la lliure circulació ni s’ha de fer servir aquí per resoldre la legalitat d’un requisit concret. L’abast sobre mesures específiques requereix una anàlisi jurídica individual. art. 33.1.

Una autorització andorrana no converteix un resident de nacionalitat d’un tercer país en nacional d’Andorra o de la UE. Comprar un habitatge tampoc no equival automàticament a obtenir residència. Per ordenar els tràmits personals es poden consultar les pàgines de residència i trasllat i de gestoria a Andorra, contrastant sempre els requisits amb la norma aplicable.

Què podria passar amb l’habitatge i la inversió immobiliària?

No és rigorós afirmar que l’Acord farà pujar o baixar un percentatge determinat el preu de compra o de lloguer. El tractat no és una previsió del mercat immobiliari. Una possible evolució de la demanda no permet aïllar-ne l’efecte respecte de l’oferta, el finançament i les decisions nacionals. No presentem escenaris econòmics com a resultats certs.

La inversió estrangera té un règim nacional que cal comprovar en la versió vigent. La Llei 5/2025, títol I, regula definicions, autoritzacions i inversió immobiliària; la seva fitxa ja incorpora reformes posteriors. La Llei 2/2026 també conté un règim transitori de l’impost sobre la inversió estrangera immobiliària. Ni les xifres antigues d’una pàgina comercial ni un titular sobre lliure circulació substitueixen aquesta comprovació. Llei 5/2025, arts. 1–10; disposició transitòria primera.

En un escenari d’aplicació de l’Acord caldria examinar la circulació de capitals, les excepcions i les adaptacions pertinents. El respecte dels règims de propietat no garanteix que qualsevol restricció nacional sigui compatible: cal analitzar-la. No es pot prometre que una persona podrà comprar sense autorització només pel fet de ser europea. arts. 27–28 i 101; annex XII.

Exemple il·lustratiu: abans de reservar un pis, un comprador estranger ha de comprovar la seva condició, l’autorització que li correspongui i el règim tributari i transitori de l’expedient. La futura associació no és una clàusula que permeti ometre’ls. La pàgina d’inversió estrangera a Andorra ajuda a identificar el servei relacionat, sense substituir la revisió de les fonts oficials.

Andorra perdria la sobirania?

Andorra no deixaria de ser un estat sobirà ni es convertiria en membre de la UE per aquest tractat. Però tampoc no seria un acord sense obligacions: acceptar regles comunes limita la llibertat de decidir de manera diferent en les matèries que cobreix. El debat ha de distingir l’existència de l’Estat dels compromisos jurídics que assumeix. La Constitució preveu atribuir competències a organitzacions internacionals amb la majoria reforçada de l’article 65. arts. 1 i 65; arts. 1 i 75–81.

El text crea òrgans d’associació i comitès mixtos, mecanismes per actualitzar normes i procediments de vigilància i resolució de controvèrsies. El Tribunal de Justícia de la UE té les funcions d’interpretació uniforme i revisió previstes al marc. Això no equival a substituir tots els tribunals andorrans ni a donar a Andorra els vots d’un estat membre a les institucions europees. Les salvaguardes estan sotmeses a condicions; no permeten ignorar a voluntat qualsevol obligació. arts. 75–81, 91, 94, 96–97.

L’euro té un fonament separat: l’Acord monetari signat el 2011 en reconeix l’ús oficial. El comunicat d’octubre de 2026 distingeix les modificacions tècniques monetàries de l’associació. No s’ha d’atribuir al resultat d’aquest referèndum una sortida automàtica de l’euro ni inventar una nova moneda. Acord monetari, art. 1; modificacions monetàries separades.

Preguntes freqüents sobre l’Acord

Andorra passarà a formar part de la Unió Europea?

No. És una associació econòmica, no una adhesió. No converteix el país en membre ni atribueix automàticament la ciutadania europea. arts. 1 i 5.

Es perdrà la sobirania d’Andorra?

L’Estat no desapareix, però s’assumeixen obligacions i mecanismes comuns en les matèries cobertes. No és correcte negar aquestes limitacions ni equiparar-les a la desaparició de totes les competències nacionals. art. 65; arts. 75–81.

Canviaran els impostos?

La signatura no modifica per si mateixa l’IRPF, societats o l’IGI. El text no imposa automàticament els tipus d’un país veí; sí que preveu compromisos de governança fiscal i regles rellevants per a l’activitat econòmica. art. 63; Llei de l’IRPF; Llei de l’impost sobre societats; Llei de l’IGI.

Desapareixeran les fronteres?

No es pot deduir això de l’associació. Participar en el mercat interior no equival a suprimir automàticament tots els controls de persones i mercaderies; hi ha instruments i règims diferents. arts. 1 i 6–13.

Canviaran els requisits per obtenir la residència?

El text preveu adaptacions de permisos i quotes, amb transicions i excepcions. La signatura no les activa de manera general. Per a un expedient actual cal verificar la llei nacional i el règim transitori. annex VIII; disposició transitòria segona.

Es podrà treballar lliurement en qualsevol país de la UE?

La signatura no crea aquest nou dret universal. Els efectes previstos dependrien de la nacionalitat, de les disposicions aplicables i, en professions regulades, de les qualificacions. Residir a Andorra no equival a tenir la nacionalitat andorrana. arts. 14 i 16; annex V.

Canviaran les condicions per estudiar a Europa?

Es podria ampliar la cooperació en les condicions previstes, però no es garanteix accés automàtic a qualsevol universitat, beca o equivalència acadèmica. El reconeixement professional és una qüestió diferent. arts. 64–67; annex VII.

Es mantindrà la sanitat andorrana?

El model previst és de coordinació, no de substitució per un sistema sanitari europeu únic. La cobertura i les prestacions s’han de comprovar individualment; no es promet gratuïtat universal. art. 15; annex VI; Llei 17/2008.

Què passarà amb les pensions?

La coordinació prevista tracta els períodes cotitzats i les prestacions entre sistemes, no un import únic europeu. Hi ha condicions i transicions; aquesta guia, per si sola, no permet calcular cap dret personal. art. 15; annex VI, capítol 1.

Canviaran els ajuts socials?

No tots reben el mateix tractament. Cal distingir prestacions contributives, no contributives i assistència social. L’annex VI identifica prestacions especials andorranes; no permet afirmar que totes desapareixeran ni que totes es podran exportar. capítol 1, punt 1, lletra c.

Què passarà amb les empreses andorranes?

Es preveu un accés més ampli amb regles comunes i adaptació sectorial, no una activitat sense requisits. La competència, la protecció del consumidor i la supervisió financera formen part de l’anàlisi. arts. 38–47 i 56; serveis financers.

Afectarà la compra d’habitatges?

Avui no hi ha una eliminació automàtica d’autoritzacions ni un efecte acreditat sobre els preus. Cal revisar la inversió estrangera, la fiscalitat, les transicions i, quan correspongui, la compatibilitat amb l’Acord. títol I; disposició transitòria primera; arts. 27–28.

Andorra continuarà fent servir l’euro?

L’ús oficial de l’euro té un acord monetari separat. Aprovar o rebutjar l’associació no implica automàticament sortir de l’euro. Acord monetari de 2011, art. 1; comunicat de la signatura.

Què passarà si guanya el NO al referèndum?

Segons el compromís anunciat pel Govern, l’Acord no es presentaria al Consell perquè l’aprovés. És una conseqüència política anunciada, no un rebuig automàtic de tots els acords que Andorra manté amb Europa. fase de ratificació.

Quan podria entrar en vigor l’Acord?

No hi ha cap data confirmada per a Andorra. Falten procediments europeus, la consulta i decisions nacionals. La data orientativa del Parlament no és una data de vigència; una eventual aplicació provisional té condicions diferents. OEIL; art. 112.

Què passarà si no s’aprova l’Acord?

Els nous drets d’aquest marc no s’activarien per a Andorra pel simple fet d’haver-lo signat. Això no implica perdre automàticament tots els convenis actuals. Qualsevol alternativa o nova negociació requeriria decisions futures: aquesta guia no pot prometre cap resultat alternatiu garantit. efectes de la signatura; instrument monetari separat.

Conclusió

L’Acord ofereix un marc de participació econòmica més ampli a canvi de regles comunes i obligacions d’adaptació. El seu abast no es resumeix ni en «entrar a Europa» ni en «no canvia res». La decisió exigeix distingir allò que és vigent, allò que s’ha signat, allò que necessita aprovació i allò que només es podria aplicar després dels períodes transitoris.

Per valorar-ne les implicacions, convé acudir al text de la disposició que afecta cada situació i comprovar la fase del procediment. Aquesta guia no recomana cap sentit de vot ni és un dictamen jurídic. Els exemples són il·lustratius i no substitueixen la revisió d’un expedient personal o empresarial.

Fonts oficials i límits de la consulta

Consulta: 3 de novembre de 2026. Els enllaços al Portal Jurídic corresponen a les versions indicades a les fitxes aquell dia; els textos refosos no tenen caràcter oficial. Les normes originals, les reformes i les disposicions transitòries prevalen. Aquí no s’ha certificat l’estat de cada instrument nacional de ratificació de tots els estats membres ni s’ha interpretat l’article 33 per a un expedient particular. L’estat central descrit es basa en el Govern i en l’expedient europeu. No s’ha pogut extreure el cos del comunicat central Press Corner de la Comissió; s’utilitza la seva representació oficial a Barcelona.

• Govern, 19 d’octubre de 2026: signatura i fase de ratificació — consulta: 03-11-2026.
• Consell de la UE, 16 de juliol de 2026: autorització i naturalesa mixta — consulta: 03-11-2026.
• Comissió Europea, 19 d’octubre de 2026: abast de l’Acord — consulta: 03-11-2026.
• Parlament Europeu, observatori: procediment 2024/0101(NLE) — consulta: 03-11-2026.
• Parlament Europeu, resolució intermèdia de l’11 de febrer de 2026 — consulta: 03-11-2026.
• Acord marc i protocols: text aprovat pel Consell, traducció publicada a Andorra–UE — consulta: 03-11-2026.
• Protocol d’Andorra: text aprovat pel Consell, traducció publicada — consulta: 03-11-2026.
• Annex V del Protocol d’Andorra: treballadors — consulta: 03-11-2026.
• Annex VI del Protocol d’Andorra: seguretat social — consulta: 03-11-2026.
• Annex VII del Protocol d’Andorra: qualificacions professionals — consulta: 03-11-2026.
• Annex VIII del Protocol d’Andorra: establiment i adaptacions de residència — consulta: 03-11-2026.
• Annex XII del Protocol d’Andorra: capitals — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Constitució, articles 37, 65 i 76 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 44/2022, articles 76–78 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 5/2014 de l’IRPF, text refós 13 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 95/2010 de l’impost sobre societats, text refós 21 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 11/2012 de l’IGI, text refós 23 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 9/2012 d’immigració, text refós 17 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 5/2025, creixement sostenible i habitatge, text refós 2 — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 2/2026, disposicions transitòries primera i segona — consulta: 03-11-2026.
• Portal Jurídic: Llei 17/2008 de la seguretat social, text refós 35 — consulta: 03-11-2026.
• Diari Oficial de la UE: Acord monetari del 30 de juny de 2011, article 1 — consulta: 03-11-2026.